El moment actual estem vivint una època de canvi. Estem en un moment a cavall entre la societat industrial, basada en la tecnologia i la industrialització, i la societat post-industrial o informacional que és la suma de la societat anterior amb l’ informació i el coneixement.
Per tant igual que la societat l’empresa esta en vies de canvi per poder millorar tot utilitzant totes les avantatges de les TIC i l’experiència compartida.
Per tenir una organització que promogui una bona gestió del coneixement haurà de tenir un equilibri entre:
o Control i llibertat.
o Ordre i desordre.
o Estabilitat i canvi.
o Centralització i descentralització.
Una organització que aprèn va directament relacionat amb el que aprenen els seus treballadors o equips. Una empresa que aprèn té un conjunt de característiques distintives (segons Saez de Vacas) :
| Organización que aprèn | Característiques estratègiques | · Renovació de les estructures (organització reticular) que posibilita una iniciativa més amplia per una part del treballadors. · Formulació d’una visió comú de l’empresa (valors, projectes d’empresa) que serveixen com a punt de referència per l’acció. · Prioritat concebuda al factor humà (les persones són les que fan que l’organització sigui diferent), revaloritzant la qualitat del servei i d’importància assignada a la exemplaritat dels directius. |
| Característiques organitzatives | · Unitats basades en productes/mercats. · Integració d’ Staff (pensadors) y línia (executors). · Combinació de flexibilitat d’unitats i equips. · Descentralització. · Coordinació a través de la discussió. · No té una gran jerarquització. |
Els diferents coneixements que hi ha els podrem definir segons 4 grans grups:
1. Coneixement explícit: Saber que es transfereix amb facilitat a l’organització. Saber “parametrizado” y “parametrizable”.
2. Coneixement tàcit: Saber proper al talent, de dificil transmisió interpersonal. Es composa de actituts, capacitats i coneixements abstractes.
3. Coneixements captats: Es aquell que procedeix del esterior de l’organització, adquirit a través de contactes amb altres organitzacions que pot acabar sent un coneixement explícit per l’organització.
4. Coneixement creat: Neix al si de l’organització i pot ser generador, tant de coneixement tàcit com explícit.
Podríem trobar varis tipus d’implantacions de formes de organitzación amb una bona gestió del coneixement.
La organització segons KPMG, es bas a respondre la pregunta que factors condicionen l’aprenentatge d’una organització i quins resultats produeix aquest aprenentatge?
Una bona característica d’aquest model és l’interacció de tots els seus elements amb influencies mútues.
Un altre model és el de Nonaka y Takeuchi que plantegen un procés interactiu i cíclic en cuatre fases. Ho podem veure en el següent esquema.
Podem trobar de altres models com el model Andersen o el Knowledge Management Assessment Tool. També trobaríem aplicacions de la gestió del coneixement com l’exemple de les bases de dades de resolucions de problemes dins d’empreses o foros, un exemple és el cas de Caixa Sabadell que va crear una web interna per la compartició de coneixements : http://www.gestiondelconocimiento.com/encuentros/barcelona/Caixa%20Sabadell.pdf
Bibliografía:
Apunts de l'asignatura.
Webografía:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada