Pràctica 4: Conferencia Pedro Monagas

Començarem aquest escrit analitzant primerament la figura de l’enginyer híbrid. Que és? Que vol dir? Que diferència hi ha entre l’enginyer híbrid i l’enginyer de sempre?.

Tal i com reflexiona el professor de la Universidad Politecnica de Madrid Fernando Sáez Vacas, el Món cada com és més reticulat i per tant els problemes també ho són. Per tal de adaptar-nos a aquesta realitat la trajectòria o la forma d’actuar d’un enginyer cada cop a de ser més multidisciplinari. Perquè els problemes del futur i de l’actualitat són problemes socioeconòmics i de tot aquest pla de realitat no podem buscar solucions a petites parceles, sinó que s’ha de analitzar i tractar de resoldre com un tot. Per tant en aquesta teranyina no només és pot resoldre amb una vesant únicament tecnològica, com feia l’antic enginyer, sino amb una nova visió més amplia que es aquest nou enginyer híbrid.

Aquesta figura del enginyer híbrid la veiem en el professor Monagas, com d’una idea va portarla a la practica havent d’aplicar coneixements de molts ambits de coneixement no només amb l’enginyeria. Com diu ell innovar és hibridar coneixements, que és el que precisament a fet.

Personalment voldria fer un incís en aquest apartat. Per fer una petita reflexió de l’evolució dels estudis en aquest pla Bolonya que s’està aplicant. Hi ha punts forts que són irrefutablement positius com la homogeneïtzació dels plans d’estudi a tota Europa que pot donar sortida a enginyers a certs països en retrocés com és el cas d’Espanya.

Ho hem vist per exemple en el cas de Angela Merkel, com va venir al nostre estat per demanar enginyers. Pot semblar positiu, però crec que no es coherent que una presidenta d’estat hagi d’anar a un altre país a demanar mà d’obra sinó que aquest s’hauria de autoregular, i precisament amb acords d’unificació de titulacions com l’enginyeria els propis enginyers és podran moure de país més fàcilment per trobar treball.

Pero també hi ha punts negatius en aquest pla Bolonya pel que es refereix a enginyers, i a enginyers industrials que es el que més conec. Fins ara l’enginyeria industrial superior (5 anys) a sigut la carrera dins de l’enginyeria que es podria considerar més amplia en quan a continguts, hi ha intensificacions però no estàs centrat en una única cosa. Es tractava el que es pot dir com una mica de tot. Però ara per ser com el superior d’abans hauràs de especialitzar-te, per tant és perd sota el meu punt de vista, aquesta visió tècnica més general. Visió que considero que s’hauria de propulsar encara a graus superiors donant cursos de temes transversals com l’oratòria etc...

Tal i com vam veure a la presentació del professor Pedro Monagas, la historia a tingut una evolució i continuem evolucionant cap a una societat en que es treballarà en equips de forma més habitual, com a recursos es tindrà els coneixements deixant en segon pla lo econòmic.

Per tant veiem com cada cop més s’haurà d’explotar el talent dels individus i les innovacions estaran a l’ordre del dia, ja que o innovem o morim en la mediocritat. Per tal de poder explotar els talents de la gent i poder ser innovadors. Les empreses haurà de gestionar-se a si mateixes, per tenir una estructura organitzativa en que és cregui en la gent, com es va dir a la conferencia les empreses han de passar del “jo” i el “tu” al “nosaltres.

Per últim voldria escriure sobre la fuita de cervells. Ja ho he comentat abans amb l’exemple de Angela Merkel, però continuarem amb l’incís. Una cosa a dir és que personalment la fuita de cervells és una cosa que malgrat no sigui bona en aquest cas per España o Catalunya és bona pels concrets Catalans o Espanyols que han estudiat que tenen un talent però es troben en un lloc en que no ho poden explotar. Per tant és com una heura que no té sol o creix buscant-ho o moren, així mateix fan moltes persones titulades busquen una solució al seu problema. Personalment, crec que és un problema que recau en la mentalitat de la societat d’aquí, una societat adormida, sense ganes d’arriscar-se ni d’innovar.