Pràctica 4B

En aquesta última pràctica explicarem una de les organitzacions horitzontals.

L’organització en xarxa

 El primer tipus d’organització horitzontal que tractarem és l’organització en xarxa. Aquesta es basarà en la subcontractació d’empreses independents per realitzar altres activitats que es treu més rendiment treballar associant empreses que no treballar sol. Gracies a internet que ens dona una facilitat immensa per un flux ràpid de informació es pot dur a terme aquest tipus de organització.

Per poder realitzar cada cop una activitat millor en tot allò que es fa a l’empresa s’ha dut a terme una contractació d’aquells que tenen un negoci millor capacitat per dur a terme les demandes dels clients que volen varietat, velocitat i productes variats. Per tant en aquest tipus d’organització el que trobarem és una empresa central connectada en xarxa amb d’altres empreses més petites i especialitzades que treballaran en una part del procés productiu i tots estarà entrellaçat per tal de mantenir un flux d’informació constant i una coordinació gracies a les TIC.

Punts forts de l’organització en xarxa

Aquest tipus d’organització, té un estructura més uniforme per tant la comunicació és molt més rapida.

Augmenta la informació i la capacitat de poder-la tractar.

L’organització es torna menys jerarquitzada i més horitzontal, reduint les barreres internes.

Els processos s’orienten cap al projecte per tant cosa augmenta el compromís i la confiança dels diferents parts del projecte.

Les empreses dins d’aquesta xarxa cada cop seran més especialitzades i així poden trobar millor el seu nicho de mercat, alhora que poden explotar millor les seves habilitats.

Posibles punts febles

Un dels punts febles d’aquest tipus de organitzacions està en que a mesura que es subcontracten més activitats, l’increment de valor afegit es entregat a un altre.

Com es vital per aquest tipus d’organitzacions s’ha d’intercanviar informació. Apple va haber d’ensenyar als diferents fabricants independents de software sobre el sistema operatiu Machintosh perquè poguessin treballar en crear programes per Mac. Un d’aquest va ser Microsoft. Que va crear Windows. (segons la catedràtica de administració de negocis, Eugenia López Ponce).

Exemples:

Benetton, empresa de roba, va saber diferenciar-se i créixer gracies a saber que el que els clients volien era canvis de colors en alguns mercats i en altres no. Per tant van saber poder anar modificant el seu producte alhora que les necessitats dels clients anaven canviant.

Per tal de poder adaptar-se a les necessitats canviants Benetton té un centre de coordinació on-line on es tenen les totes les dades i les gestionen. La producció en canvi és fa a Turquia i al sud d’Itàlia amb petites empreses en que la producció es pot canviar fàcilment.

Zara és una altre empresa que ha aprofitat l’organització en xarxa, així ha reduït en gran quantitat el temps necessari de producció. Tot produint el que és necessita en el moment que es necessita, el que es denomina com a Just in time. Per poder-ho fer li ha calgut tenir una estructura en xarxa, connectant moltes petites i mitjanes empreses.

Conclusió o opinió de l’organització en xarxa.

 Per acabar, voldria fer una petita reflexió sobre l’organització en xarxa. Aquesta té molts punts positius com són una connexió impressionant i que dona feina i valor a moltes petites empreses dependents de elles. Però també s’ha vist com poden haver problemes greus a l’economia, ja que tot un conjunt molt gran d’empreses són purament dependents d’un únic client. Quant la cosa va bé no hi ha cap problema, però no tot va sempre bé.

A España o per exemple prop de Seat a Martorell hi ha un conjunt molt gran de petites empreses que dediquen la totalitat de la seva producció, gracies a l’organització en xarxa, a Seat. Així un cop a esclatat aquesta ultima crisis amb la gran davallada de ventes, totes aquestes petites empreses han desaparegut.

També un problema en l’organització en xarxa és deguda a la facilitat del transport és poden crear petits centres de producció a qualsevol lloc, això pot semblar positiu. Però si continuem analitzant trobem com grans empreses situen les seves plantes de producció a països on la legislació sobre els drets dels treballadors és molt laxa o inexistent. Així ho veiem amb molts exemples com les màquiles o maquiladores, en que nens o dones són esclavitzats en zones de pobresa extrema per produir per empreses multinacionals.

Aquest fet ho podem també llegir en el link que s’explica molt bé aquest fet.