09 d’abril 2011

Pràctica 3

Anàlisis del lideratge a través de la pel·lícula Invictus.
La pel·lícula esta basada en la vida de Nelson Mandela i està situada en el campionat de la copa del mon de Rugby a Sud-àfrica, on acabava d’arribar el primer president negre després de l’apartheid .

Al principi de la pel·lícula veiem les desigualtats entre blanc i negres. Uns entrenant i jugant a rugby (els blancs) i els negres jugant a futbol. A demés ja des de l’inici veiem les desigualtats dins el país en temes de com veuen al futur líder. Pels nens negrets aclamen quan pasa Mandela, mentres l’entrenador blanc de l’equip de rugby diu: És aquell terrorista que han tret de la presó. Recordeu aquest dia, és el dia que el país es va anar a n’oris.  [minut 2:02].
Veiem com comença a haver unes eleccions al país. Entre el partit dels blancs i d’altres negres. Així el govern reparteix armes pels carrers perquè es creï una situació de crisi. Veiem com utilitza el poder coercitiu. [minut 2:39]. Però Mandela fa un discurs multitudinari aclamant per la pau[minut 3:12]. Ho podríem entendre com un poder de recompensa. Ja que com tots ho fan tots poden estar més tranquils i vivint en pau.
Una de les claus del lideratge de Mandela és el poder de crear sinergies en els diferents grups de treball o inclús entre tots els ciutadans del país que estan uns en contra dels altres. Per tal de fer-ho crea il·lusions comuns, com és el cas del Rugby durant tota la pel·lícula. Ho podem veure en els homes de seguretats, com es crea un grup mixte entre els homes de l’antic president (blancs) i els que ja portava Mandela (negres). Al principi els blancs odien el Rugby però acaben tots tenint il·lusió pel campionat i fan partits amistosos entre ells que creen unions entre ells per acabar sent un equip de treball eficient i eficaç.
Té una habilitat impressionant de discurs. A demés de poder convèncer a la gent perquè no és mati per no crear una guerra civil durant el inici de la campanya electoral. Podem veure com reuneix el primer cop que arriba al despatx i a tots els treballadors els negres que entren i els blancs que estaven plegant per marxar. Els convenç perquè si volen treballar es poden quedar. Diu: El passat és el passat. Si no poden o volen quedar-se poden marxar però si decideixen que volen treballar per fer alguna cosa gran pel país que es quedin. Es un poder legítim, ja que ell és el president pot triar qui treballa amb ell, i els vol a tots tant blanc com negres. Això serveix també per el seu pla de crear sinergies entre blancs i negres. Ja que ho vol per tot el país la unió de blanc i negres comença per la seva pròpia imatge homes de seguretat blancs i negres i gent als despatxos blancs i negres.
Mandela és un bon líder perquè fa autocrítica amb si mateix. Exemple [minut 6:40] llegeix al diari una crítica i els homes de seguretat li diuen que com poden criticar-lo si porta molt poc al poder. Ell en canvi diu que és legítim i ho accepta com a positiu.
Veiem un altre poder que utilitza que és el de recompensa. Tots els que treballen per ell tinguin el càrrec que tinguin són tractats amb amabilitat i personalment. Als homes de seguretat els pregunta per la família. O la secretaria que li porta el té [minut46:36] li diu frases com: Sra.Britch veurela sempre m'alegra el día. Un altre exemple és quan arriba al treball com va saludant a tothom amb un somriure i a la secretaria personal és fixa en que s’ha canviat el pentinat [minut8:58].
El poder coercitiu no és utilitzat en Mandela. Però ho podem veure en el pare del capità de rugby, com a líder de la família utilitza el poder coercitiu igual que molts blanc en aquella època per anar contra el nou regim de Mandela. Utilitzant frases com: Que serà de nosaltres? Mireu Angola o Moçambic, som els següents. Ens trauran la feina i ens tiraran al mar. [minut8:00].
En resum podem veure com durant tota la pel·lícula queda reflexa’t un gran líder. Amb exemples de tot tipus de com treballar amb persones creant comoditats i il·lusions perquè treballin bé. I com a líder del país creant metes comuns per tal d’unir la gent que abans no podia estar junta. El lideratge exigeix certa congruència entre les metes del líder i les de les persones liderades, i ho veiem en tot el que fa allò que demana a la gent fer ell comença amb l’exemple. Veiem com minimitza la sensació de jerarquització amb el seu to, discurs i tractament a la gent. Mandela és clarament un líder inspirador pels demés que sap trobar la manera perque la gent treballi el millor que poden, felicitant-los pel que han fet o donant a entendre la importància del treball que fan.


Per veure la pel·lícula:
Primera part.
Segona part.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada